S'apropa la Cursa Popular de Badalona, la coneguda Cursa del Dimoni. Per a molta gent de la ciutat és una data especial. Ho és per als infants, per als adults, per als qui entrenen durant mesos i també per a aquells que fa temps que es plantegen participar però encara dubten si estan preparats.
I aquest escrit va dedicat, precisament, a vosaltres.
A totes aquelles persones que es fan preguntes abans d'inscriure's:
- "Seré capaç d'acabar-la?"
- "Patiré massa?"
- "Em puc fer mal?"
- "No estic prou en forma?"
Des de la nostra experiència en el món de l'atletisme i del running, us podem dir una cosa amb claredat: la gran majoria de persones poden fer una cursa com aquesta. Evidentment, hi ha casos concrets en què, per motius mèdics, no és recomanable. Però si aquest no és el vostre cas, probablement esteu molt més a prop d'aconseguir-ho del que us penseu.
A les pistes entrenem amb tota mena de perfils: persones amb molta experiència, gent que comença de zero, corredors que competeixen i altres que simplement busquen salut i benestar. Tots parteixen d'un nivell diferent, però hi ha una cosa que tenen en comú: la voluntat.
El primer pas: voler fer-ho
La voluntat és el punt de partida. Fer esport perquè realment vols fer-lo. No per pressió social, ni per quedar bé, ni per penjar una foto a les xarxes.
L'esport s'ha de gaudir.
Sí, implica esforç. Sí, hi haurà moments difícils. Però els reptes només es superen quan hi ha una motivació real al darrere. Quan corres perquè vols sentir-te millor, superar-te o compartir una experiència amb altres persones.
Per què fer la Cursa del Dimoni?
Hi ha molts motius vàlids per participar-hi:
- Per tornar a activar-te si fa temps que no fas esport.
- Per compartir un repte amb amics o familiars.
- Per demostrar-te que ets capaç de fer més del que creies.
- Per cuidar la teva salut física i mental.
- Per viure l'ambient únic d'una cursa popular a la teva ciutat.
I tots aquests motius són igual de legítims.
Aguantaré?
Sí. Però la clau és saber com afrontar-la.
No cal apuntar-se a la distància més llarga. Fer més quilòmetres no et fa millor corredor ni millor persona. Escollir una distància adequada al teu nivell és una decisió intel.ligent.
L'objectiu no hauria de ser patir. Hauria de ser gaudir de l'experiència.
Hi haurà qui correrà tota l'estona. Altres alternaran trams caminant. I no passa absolutament res. Penseu-hi un moment: quants quilòmetres feu cada dia sense adonar-vos-en en la vostra vida quotidiana?
El cos humà està preparat per moure's. El més important és respectar els teus ritmes.
Em puc fer mal?
El risc zero no existeix. Però el problema acostuma a aparèixer quan no escoltem el cos.
Moltes lesions arriben quan una persona intenta demostrar alguna cosa: seguir un ritme que no li toca, no voler caminar quan ho necessita o obsessionar-se amb el temps final.
Això és un error.
Si fa molt temps que no fas esport, probablement hauràs de caminar en alguns moments. I és perfectament normal. Estàs començant.
Acabar una cursa - encara que sigui combinant córrer i caminar - ja és una victòria. I sovint és el primer pas cap a una vida més activa i saludable.
Com m'he de preparar?
Encara queden setmanes. I convé dir una cosa important: no existeixen els entrenaments miraculosos.
El que no has entrenat durant mesos no ho recuperaràs en dues setmanes. De fet, un dels errors més habituals és intentar forçar massa els últims dies.
Fins i tot els atletes professionals saben que les darreres setmanes serveixen per afinar, no per transformar-se físicament.
Això no vol dir que no hagis de fer res. Al contrari.
Comença a moure't. Sense obsessió. Sense mirar quilòmetres. Sense buscar plans impossibles per internet.
Camina. Camina ràpid. Alterna petits trams corrent. Escolta les sensacions. Quan el cos digui prou, para.
El teu objectiu no és guanyar la cursa. El teu objectiu és acabar-la i gaudir-la.
I un altre aspecte important: estira bé. Els estiraments ajuden a prevenir lesions, milloren la mobilitat i formen part de l'entrenament, especialment quan s'està començant.
Com he de córrer la cursa?
Amb calma.
Sobretot al principi. El millor ritme és aquell que et permet parlar, respirar amb normalitat i mantenir el control.
Hi haurà moments en què el cap et dirà: "Què hi fas aquí?". És normal. A tothom li passa.
Quan arribi aquest moment, camina una mica. Recupera. I quan et trobis millor, torna a córrer.
Sense pressa.
Perquè en una cursa popular no és millor qui arriba primer. És millor qui aconsegueix gaudir del camí.
I qui sap: potser avui comences caminant i d'aquí uns anys acabaràs competint. Però tot comença amb una primera passa.
I després de la cursa?
Després arriba la decisió important: parar o continuar.
Si has aconseguit acabar-la i t'ho has passat bé, el millor consell és clar: segueix.
Busca un grup d'entrenament, vine a entrenar amb nosaltres a les pistes o continua al teu ritme. Però continua movent-te.
Amb el temps, el teu cos, la teva salut i fins i tot el teu estat d'ànim t'ho agrairan.
Perquè, al final, la Cursa del Dimoni no és només una cursa.
Per a molta gent, és l'inici d'un canvi.